"clar" poems
Acabe de recordar l'última vegada que em vas mirar,
vas tancar ràpidament els ulls i vas baixar el cap..
Sabies que en aquell moment vas canviar la meua percepció del daurat clar apagat per una de completa felicitat? Que la teua veu exclamant baixet "Quins ulls!" encara evoca partícules també daurades que resplandeixen i giren suaument?
Que per primera vegada els colors no intenten amuntegar-se dins i davant meua quan m'atrapen els teus ulls?
Que quedant-me ahí no hi ha una sola tonalitat que gose immiscuir-se o privar-me d’ells?
Que no sé com es pinta perdre's a la teua mirada?
Que no em perd a propòsit, però que cada vegada més em trobe desfent-me de brúixoles i mapes?
Que desitjaria no saber llegir altres estrelles que em pogueren guiar?
Que tu ets el meu únic sol i que d'on s'exhala la teua llum és on vull estar..
Jul 5, 2013
Jul 5, 2013 at 7:25 PM UTC
Jo i soj neri di amòur
né frut né rosignòul
dut intèir coma un flòur
i brami sensa sen.
Soj levat ienfra li violis
intant ch'a sclariva,
ciantànt un ciant dismintiàt
ta la not vualiva.
Mi soj dit: "Narcìs!"
e un spirt cu'l me vis
al scuriva la erba
cu'l clar dai so ris.
675
Tu la ciera la ciar a pesa
tal sèil a ven di lus.
No sta sbassà i vuj, puòr zòvin,
se tal grin l'ombrena a è greva.
Rit, tu, zòvin lizèir,
sintìnt in tal to cuàrp
la ciera cialda e scura
e il fresc, clar sèil.
In miès da la puora Glisia
al è pens di peciàt il to scur
ma ta la to lus lizera
al rit il distìn di un pur.
643
*** simti clar lipsa de tandrete
De aceea nu am pic de politete.
Am ales sa mi gasesc o alinare,
Scriind poezii despre *** doare.
*** doare timpul care nu iarta,
*** doare absenta ta deodata.
Si *** dor toate, pe interior
Nelasand nimic bun la exterior.
Am lasat regrete sa ma macine,
Dar am pastrat iubirea intr-o imagine.
Din tot ce am invatat de la tine,
Am inteles ca timpul vindeca de la sine.
M-ai invatat sa trec peste orice dezastru.
Asa ca, dincolo de nori, cerul e mereu albastru.
Jun 30, 2020
Jun 30, 2020 at 8:50 AM UTC
Obișnuiam să îți ascult fiece șoapte,
Credeam că suntem de aceeași parte,
Dădeam din cap la ochii tăi blânzi,
Îți zâmbeam până începeai să plângi.
Aveam un vis, o stea şi o credință,
Dar undeva adânc era și o tendință,
Faima nu vine cu loialitate,
O decizie în grabă, moralitate.
Un eco agale se aude ușor
Cuvinte goale şi spălate cu clor
Apus de trecut cu aromă amăruie
Chipul blând începe să se năruie.
Aleg al meu ritm pe grele cărări,
Decât scurtături false cu mari așteptări
Spune-ți povestea până în clar de noapte
Dar tot îți lipsește, moralitate.
Dec 13, 2024
Dec 13, 2024 at 3:19 AM UTC