Acabe de recordar l'última vegada que em vas mirar,
vas tancar ràpidament els ulls i vas baixar el cap..
Sabies que en aquell moment vas canviar la meua percepció del daurat clar apagat per una de completa felicitat? Que la teua veu exclamant baixet "Quins ulls!" encara evoca partícules també daurades que resplandeixen i giren suaument?
Que per primera vegada els colors no intenten amuntegar-se dins i davant meua quan m'atrapen els teus ulls?
Que quedant-me ahí no hi ha una sola tonalitat que gose immiscuir-se o privar-me d’ells?
Que no sé com es pinta perdre's a la teua mirada?
Que no em perd a propòsit, però que cada vegada més em trobe desfent-me de brúixoles i mapes?
Que desitjaria no saber llegir altres estrelles que em pogueren guiar?
*Que tu ets el meu únic sol i que d'on s'exhala la teua llum és on vull estar..
Aquest coso té de poema la sinestèsia entre línies; que no enganye el lloc, perfa.
No té cap enllaç fàcil, és un desastre ;w;
Feia eons que no escribia res, i menys en valen u///u Sols et trobava a faltar.. I hope you like it, ***..
I molt bon dia, amor :3
